El sopar organitzat el passat mes de novembre amb el cara a cara José Antonio Coto (PP) -Oriol Amorós (ERC), moderat per l’economista Emili Masferrer, fou un exercici interessant per contrastar posicions molt allunyades. No obstant, els dos diputats del Parlament de Catalunya van mostrar fair playsense deixar de banda cap aspecte del debat sobre el moment actual i el procés.

Oriol Amorós explicà que el projecte català i espanyol no s’han trobat, i que si el PP havia comès una equivocació era amb el tema de no deixar votar. Per al republicà, ens hauríem d’haver situat en el debat de si ens convé o no, i no centrar l’argumentació en el debat de la por contra l’esperança. Segons Amorós, “ens hem trobat amb la no compareixença de l’adversari”, quelcom que contrasta amb el cas escocès, on es parlava i debatia de tot -estat del benestar, Europa…

J.A.Coto afirmà que Catalunya s’ha de plantejar la seva pertinença a Europa, el deute, la defensa, les pensions… Personalment digué que estaria pel referendum si es plantegés a partir d’un text per saber què passaria al dia següent.

Segons Coto, a Catalunya i a Espanya no hi ha un problema ètnic o religiós, formem part de la mateixa civilització, compartim l’àmbit lingüístic, en un dels països més grans i de les nacions més antigues d’Europa… Per ell, és indubtable que hi ha una realitat compartida.

Coto explicà que el gran argument és l’econòmic. Persones que no volen ser solidàries. El principal argument és “Espanya ens roba”. Afegí que els dos principals partits que es queixen d’això han liderat totes les reformes econòmiques.

Dit això, Coto també va reconèixer que no han sapigut fer atractiu el projecte Espanya,malgrat ell considera que Espanya és una història d’èxit: l’àmbit lingüístic té un gran potencial (500 m/parlants); Espanya com a economia té grans projectes d’èxit, esport… Per això admeté que el PP s’equivoca en no fer atractiu a Catalunya el projecte espanyol, i va reconèixer que el projecte independentista sí ha generat il·lusió.

El debat cara a cara entre Coto i Amorós es va desenvolupar parlant sobre geopolítica (el tamany importa? com més gran millor?) i el debat europeu en funció de l’evolució del procés, així com sobre l’àmbit financer i els recursos gestionats de forma autònoma per la Generalitat de Catalunya,  i de si en els darrers 35 anys s’han gestionat prou bé. D’altra banda, de cara al procés i la consulta es va parlar del cens, de l’estructura política, la catalanitat pel que fa a la identitat, i de solidaritat (“no es poden pagar el 23% dels impostos i rebre el 9% de les inversions”, va denunciar Amorós).

Oriol Amorós afegí que no es poden acceptar les formes per part del govern de l’estat, o processos com el d’Enel i la privatització de Fecsa.

Al seu torn, J.A. Coto, en una demostració de sinceritat, va dir que “ens vam arribar a pensar que entre l’11 de setembre d’enguany i el 9 de novembre es produirien situacions amb manifestacions com les de la ciutat de Hong Kong”.

Tot i que la majoria dels assistents estaven del costat dels postulats d’Amorós, el torn de preguntes i el debat que es va generar després de les intervencions i les rèpliques entre els convidats fou intens amb la participació de tots els assistents.Entre els socis assistents i resta de convidats hi havia el politòleg Roger Buch i Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua, que va protagonitzar un intens debat amb Coto sobre la política lingüística del PP a les Illes i al País Valencià.